dilluns, 17 de setembre del 2007

Se m'apaga la veu

Estic morta de son. Avui he treballat de 6 a 14'45h i això de matinar no em prova massa. El dia ha estat dur, perquè ha faltat un tercer redactor i la Marta Blanco i jo hem estat força entretingudes. El meu horari habitual de setembre és de 7'30 a 16'15h, però la Marta me l'ha canviat per poder anar a la Dra. Arias, una foniatra. Tenia hora demanada des de fa 3 mesos per consell exprés del Dr. Oliach, el meu otorrino de Reus. La visita ha durat una hora i ha estat molt intensa. M'ha fet parlar fort, fluix, cridar, fer sons guturals... Però, el més divertit de tot ha estat quan m'ha fet cantar "Cargol treu banya", "el Gegant del Pi" i "Cumpleaños feliz". Certament, se m'ha escapat el riure. Veure'm cantar és un poema... La Dra. també ha rigut i no era per menys. M'ha fet fotos de les meves cordes bucals i al broma m'ha costat 190 euros. El diagnòstic ha estat clar: dos edemes, provocats per un problema congènit, que dificulten que les cordes es tanquin correctament. En conseqüència perdo molt d'aire al parlar i he de forçar la veu. Això provoca que parli amb un to molt alt i que em quedi afònica sovint. Conclusió: operar per treure els edemes. Primer, però, caldrà que faci recuperació i exercicis de veu amb una logopeda.

Després de la visita volia passar a veure el Pol i la Júlia, els meus nebots. Però he trucat al meu cunyat, el Joe, i m'ha dit que estaven al dentista. Aparentment, avui, era dia de metges per la família Estrada. Així que he decidit anar al gimnàs. Darrerament em canso molt, i avui he quedat literalment extenuada. A l'acabar la classe m'he revifat amb l'aperitiu que ha ofert un tal Paco, el nou propietari del restaurant del gimnàs on vaig, el Mocri, al carrer Morales de Barcelona. Un indret vell, rònec, però amb gent agradable i acollidora.

I per acabar la jornada, he fet una trucada que feia molt de temps que tenia pendent: a la Glòria de Girona. Acaba de tenir un fill, el Guillem. És tan maca la xiqueta aquesta, que estic més que segura que serà una marassa.

2 comentaris:

Lluna ha dit...

Hola Judit que tal ara fa temps que no et veig pero de tant en tant vaig rebent noticies teves ja se que ara estás de redactora al canal 3/24 de TV3 i aixó d'aixercarse matí al principi fa molta mandra pero amb el temps t'hi vas acostumant jo de fet fa 13 anys que ho faig i els primers temps s'em feia feixuc pero ara tot és més fácil ja veurás com amb el temps t'hi anirás acostumant també espero que aixó de la malaltia aquesta que tens no sigui res greu i et pugis recuperar ben aviat i l'any que be et puguis tornar a banyar a les platges de Cambrils que tant t'agraden o fer algún viatge com aquell que vas fer fa dos estius a Mongolia un país molt desconegut pero segurament que apasionant be Judit ara que has obert aquest blog aquí a Internet poguem mantenir contactes més sovint salutacions i records

Manel ha dit...

Ei Judit, quina alegria de retrobar a la gent guapa amb la que vaig compartir vivències a CRTV. Per atzar he fet cap a aquest bloc.Et desitjo lo millor!