No recordo qui signava l'article, però l'autor, tot i lloar Flotats per la seva trajectòria professional deixa clar que l'actor --i director-- patina en aquest muntatge. L'obra és una reflexió sobre els dos darrers de vida del dictador Yósif Stalin. Els fets trancorren a Moscou al 1952, any en què es va produir l'escàndol de "les bates blanques": Stalin va acusar una sèrie de metges jueus de conspirar contra ell i contra la URSS. Segons el crític de La Vanguardia, Flotats interpreta un Stalin poc real, dèbil i vulnerable, i això fa que el personatge sigui poc creïble. I per què poc creïble? Doncs, perquè Stalin va ser un dictador sense escrúpols que va basar el seu poder en el terror. I, presisament Flotats no és terrorífic. No estic del tot d'acord amb el crític. Si deixem de banda la cantarella recitativa d'en Flotats, típica del gran teatre francès, a mi em sembla que el protagonista fa una intepretació magnífica del Stalin. Pels interessat podeu veure l'obra al teatre Tívoli de Barcelona.Vaig tenir l'honor d'anar a l'estrena mundial, amb la Marta Armengou de Localia. El comentari meu va ser "si aquí cau una bomba ens quedem sense star-system català". Jo sempre fent amics... El comentari va ser políticament incorrecte, però del tot cert. Com diu Lluís Foix a la seva columna de La Vanguardia, hi havia "algun prohom de la nostra cultura i polítics". Es deixa, en Foix, un seguit de noms i nomets que no s'engloben dins d'aquestes dues categories, perquè de "prohoms" tene poca cosa: periodistes, models, actors i actrius de 2ª... En fi, tots aquells que els programes de TV3 han entrevistat 500 vegades i que ja no saben què més explicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada