Mongòlia

Des que ahir al matí vaig tancar la Pagina 6, he vegetat per casa. Encara no he sortit i avui a les 22h ho faré per primer cop en 48 hores per anar a traballar. La nit es presenta dura. I jo estic més tova que mai!
Mentre dinava, he mirat un documental al 33. El tema era Mongòlia. Apassionant! El reportatge m'ha portat de nou a les estepes mongoles i m'ha tornat a apropar a aquella gent amable, acollidora i sempre somrient que vaig conèixer. El documental ha tractat qüestions que jo desconeixia, com que el voltor negre de Mongòlia està en perill d'extinció i que hi ha moltes marmotes en un dels parcs naturals del país. Ara no recordo exactament el nom, crec que era el Parc Natural de Hustai, però estic 95% segura que és l'indret on les JAM (Judit, Marta i Anna) vam anar per veure els takhis, els cavalls salvatges mongols que viuen en llibertat. Recordo que vam matinar per poder apreciar els cavalls de Przewalski i en vam trobar més aviat poquets, però va valer la pena.
Encara tinc les fotos del viatge a Mongòlia per col·locar i endreçar en àlbums. Les tinc avorrides damunt de l'escriptori des de fa més de 2 anys. Però no m'ha calgut regirar massa per trobar el mini diari que vaig escriure durant només 5 dies. La Marta va ser molt constant i va plasmar les vivències durant els 20 dies que va durar el viatge. Jo, de seguida me'n vaig cansar. Però, la lectura ràpida dels escrits m'ha transportat de nou a Mongòlia.

DISSABTE 20 AGOST 2005: La Paola ha marxat de bon matí, a les 6'10 el taxi l'ha vinguda a busca. Me n'he entornat al llit fins a quarts d'11. Quan m'he llevat encara no m'havia fet a la idea que avui és el gran dia. He passejat per BCN buscant candaus per tancar la motxilla. Millor que al mes d'agost no et passi res per aquesta ciutat: està tot tancat!! La tarda l'he passada fent la bossa, no estic massa contenta del que finalment he decidit prendre, però... Déu proveirà, diuen! A les 9 del vespre, ens hem trobat les 3 magníiques a l'estació de Sants. A l'Anna l'han acompanyat son germà, el Cipri pescata i sa cosina Mireia. Hem tingut pànic un cop hem arribat a l'aeroport en tren: la Marta no trobava el seu passaport! Durant uns minuts ens hem pensat que se l'havia deixat a ca l'Eli. Un cop trobat, tot ha anat rodat.

DIUMENGRE 21 AGOST 2005: Després de la meva experiència a Strasbourg amb la Irina i la stagière del segon trimestre, l'Ala, continuo afirmant que els russos són bruts, maleducats i prepotents. L'avió, d'Aeroflot, anava ple, feia pudor, jo no tenia espai per les cames, aixíq ue l'altra gent no vull ni imaginar-m'ho!! Les hostesses no ens han fet ni una rialla i l'anglès elmparlen pitjor que jo. El vol ha durat quatre hores que s'han fet eternes. Això sí, m'he quedat parada quan l'avió s'ha aturat després de l'aterratge: ningú s'ha aixecat fins que el llum de "desfer-se els cinturons" s'ha apagat. Igual que a Espanya... Ara estic a l'aeropot de Moscou, són 14 hores d'esperai només n'ha passat una. Serà dur... Per cert, m'ha sortit l'aro dels sostens grocs i se m'ha clavat al pit. És incomodíssim.

DILLUNS 22 AGOST 2005: El viatge de Moscou fins a Ulan Bator ha estat criminal. Sis hores d'incomodíssimes posicions i d'olors diverses. Aeroflot ens ha servit el sopar i l'esmorzar, però tots dos de molt baixa qualitat. Hem decidit menjar-nos els entrepans que jo havia preparat a Loreto. L'arribada a la capital mongola ha estat molt emotiva i sorprenent al mateix temps: el Matjias ens esperava just al llindar on demanen els visats. Com que té el carnet diplomàtic es pot moure per llocs insospitats. M'ha cridat: "Judit!" just quan estàvem a la cua per ensenyar el visat. M'he quedat feta pols de l'emoció, anava vestit com jo sempre el somiava: vestit gris fosc amb camisa i corbata a joc. Un cop m'ha tocat ensenyar els papers, la xica m'ha demanat l'adreça del lloc on ens allotgem a Mongòlia. Li he preguntat al Matthias i m'ha dit "German Embassy". Què fort! Estem dormint al recinte de l'ambaixada alemanya a Mongòlia. Hem anat a buscar el cotxe i hi havia un pobre senyor venent postals. El Matthi li ha dit que no en volíem, però l'home ha insistit i ha fotut mà al pit de la Marta, primer, i després al de l'Anna. El Matthias no ho ha passat massa bé i li ha sabut greu. A l'arribar a casa hem saludat el germà del Matthias, l'Oliver, i la seva dona Enrike. Estan a Mongòlia de viatge de nuvis. Hem dinat amb ells, un dinar fet i servit per la serventa del Matthias, l'Ula. La té cada dia per fer-li les feines. Quan ens hem llevat d'una bona migdiada, l'Oliver i l'Enrike ens han portat a passejar per la ciutat. hem anat a un temple que està a la part de les xaboles. Hem passat per uns carrers sense asfaltar, cabines de telèfons ambulants, bàscules i jocs de billar al mig del carrer. Això dels telèfons inalàmbrics al carrer m'ha sorprès moltíssim. L'Oliver i l'Enrike s'han comprat un mocador de color blau que es penja en agun lloc de la casa i que serveix per portar felicitat. Més tard, ens hem ajuntat amb el Matthias i hem anat a sopar. Al tornar a casa, hem fet una copeta i hem parlat de tonteries. El Matthi ja no m'agrada tant com abans, però hi ha una atracció física que no puc controlar. Demà al matí marxen l'Oliver i l'Enrike.