Sentiments en codi

Entre els 14 i els 17 anys vaig aprendre a escriure en codi. Es tracta d'un indesxifrable llenguatge prou enginyós com perquè ningú entengués res, però a la vegada gens complicat pels que el sabíem resoldre. Vaig arribar a dominar-lo de tal manera que podia llegir i escriure'l com el català o el castellà. No recordo qui me'l va ensenyar, però sé perfectament amb qui l'utilitzava. L'Eva Vilà, la Paula Escribano i el Jordi Salvadó, tots ells de La Salle de Reus, eren els tres principals destinataris dels meus missatges en codi. L'Eva i la Paula, perquè amb elles vaig compartir pupitre durant llargues temporades i ens havíem de comunicar d'alguna manera sense despertar les ires del professor. I amb el Jordi l'usava per declarar-m'hi. Per dir-li que n'estava d'ell. I ell l'utilitzava per dir-me que era la dona de la seva vida, tot i que en realitat no ho fos. Ell i jo ens amagàvem sota el codi secret per evitar que l'Enric Ollé, el company de classe amb qui jo festejava, se n'assabentés del meu enamorament sobtat per en Jordi.
Avui, 23 de novembre, dia en què fa un any que es va morir el tiet Josep Maria, necessito tornar a expressar-me en codi. La meva situació sentimental és tan complicada que no puc expressar-la de forma ordinària. Ningú l'entendria. Per tant, prefereixo expressar-la en codi. D'aquesta manera, a més de no entendre-la, ningú podrà jutjar-la.
Tl 8 d'aqntae mts vshg cputhxtr sl ryans' nu xhc q ts dhn dsmhan. Ts dt upvs csltdpuhs h ts oserp de bsrcp. Taes s Barcelona pq tl orpohtesrh dtl atu vsixtll shxh ip is dtchdhe mtuert pu csnvhtu d dtaehuschp. Ls uhe q tua vsm cputhxtr vsm susr s Luz de Gas h vsm scsbsr s csas mtvs. Dhllnua 12 vshg msrxsr cso s Montpellier h slls tm vshg rterpbsr smb tl mhciel. Epe vs susr, tua vsm taehmsr, vsm ftr l'smpr llhnrsmtue... otrp qnau vshg eprusr s Barcelona vshg erncsr hmmtdhseamtue tl dsmhsn. Dta dt dhjpna osaase tua itm vhae gshrtbt csds dhs. Svnh, otro, up m'is erncse q itm ls uhe jnues. Jp spc msaas prgnllpas h tsmopc lh it erncse. Otrp tu tl fpua up lh it dhe rta pq sqntaes uhe ih is aposr smb gtue dt ls TV, prgsuhezse ptl jprdh ghl, h cpm q ehuc otuase susr-ih up atuehrt apls s csas. Ah up, taehc atgnrs q lh isgnta erncse. S vtnrt q psaas dtma... Jp crtc q tll tsmbt ae u'sdpus q tua taetm vthtue msaas h q shxp up opres tnllpc. H mtuertaesue, tl mhcitl is osaase s 1 tutaahm ols. Tm aso grtn. Up st cpm tm atuehrt qnsu tm vhugnh s vtnrt.
En fi, qui m'entengui que em compri. Allò de "el cor té raons que la raó no comprén" no és del tot cert. El cor no té cap mena de raó ni lògica. Almenys, el meu no.