Sóc gran, però sóc adulta?

Fa dies que tinc pendent activar la tarja de crèdit d'un nou compte corrent que he obert en una entitat bancària. Quan dic dies, són setmanes. Potser 4. Cada vegada que veig la carpeta del banc damunt de l'escriptori em poso a fer qualsevol altra tasca per no haver de posar-m'hi. És ridícul, perquè és la cosa més simple del món: trucar al telèfon d'Atenció al Client i donar les dades. Acte seguit, txas!! L'operadora activa la tarja perquè puguis operar en qualsevol caixer. Però, això de parlar per telèfon amb una persona desconeguda que fingeix ser la meva millor amiga no m'ha fet mai goig.
Quan era petita, em meravellava veure la meva mare amb un munt de paperassa damunt la taula i una calculadora rudimentària al costat passant comptes. M'asseia i l'observava. Quan alguna cosa no quadrava, s'ho anotava a l'agenda i al dia següent anava al banc a solucionar el dubte/error que hi pogués haver. El desplaçamant era obligat ja que aleshores no existia l'atenció telefònica...
No entenia què feia: em semblava inversemblant que algú pogués entendre els extractes del banc. Ple de xifres poc entenedores... Pensava: "ja tinc ganes de ser gran i saber comprendre aquests paperots, els números dels comptes corrents, dels talonaris, les lletres del banc..."
Ara ja sóc gran. I continuo sense entendre res. He estudiat economia a la facultat, tinc tres comptes corrents oberts en diferents entitats i estic a punt de signar una hipoteca. Malgrat tot, no entenc res. I no per falta d'interès!
Sóc la petita de quatre germans. La consentida, la mimada, la protegida, diuen. I potser tenen raó. Però, jo no he demanat ser així. M'ha vingut fet.
Quan he hagut d'anar al banc a negociar hipoteques, el meu germà no s'ha mogut del meu costat. Estic immensament agraïda, perquè ell sap el que es fa. Està segur d'ell mateix, sap com es calcula l'euríbor i coneix l'interès interbancari. Sap negociar i no li tremola la veu quan ha de forçar el banquer a baixar-se els pantalons.
Jo no ho sé fer tot això. I ja no ho aprendré mai. La hipoteca l'ha negociada el meu germà, la taxació del pis també l'ha controlada ell.
Jo continuaré mirant la meva mare, passant comptes amb una calculadora rudimentària. Què més puc fer?
PS. Acabo d'activar la tarja de crèdit.