Estimats tots! No sé quina és la raó del nostre trencament. Fa dies que no sé res de valtrus i em sento abandonada, buida. Ni tan sols hem discutat. Ha estat un trencament dolç, perquè segurament hem caigut en l'oblit. No desitjo que sigui definitiu, no podria suportar un allunyament, representeu massa per mi. Potser ha estat la distànica. Ella tot ho esborra. Però, jo us he estat fidel. He mirat cada nit al cel per veure els mateixos estels que valtrus. He reproduït tantes vegades el vostre nom que tothom al meu voltant sembla conèixer-vos. No recordo el darrer dia que vaig tenir notícies vostres. Em sembla una eternitat. Si he fet quelcom de malament, perdoneu-me si un perdó mereixo. Però, no puc estar sense noves dels Bubbis. L'enyorança m'oprimeix el cor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada