El cap de setmana ha estat profitós.
Divendres al migdia vaig dinar amb el Quico Domènech, la Cori Sebastià, el Vítor i la Pati. Vaig convocar-los jo perquè de tant en tant m'agrada passar per Canal Reus TV i recordar vells temps. A l'arribar em vaig trobar amb una novetat: el Joan Pérez deixa la tele per anar a treballar al departament de comunicació dels socialistes de Tarragona. La feina és bona, però pel Joan representa una baixada de pantalons, ja que "no són els seus". Joan, quan es tenen dues criatures i una hipoteca és igual qui siguin els teus. Tu ets un bon professional i com a tal has d'exercir.
Els cinc vam dinar a Casa Coder, a la plaça del Mercadal. Vam menjar més que bé per 13 euros. És un lloc recomanable.
A la nit, vaig sopar a casa de la Mireia i del Dani. L'Anna Barri, el Jordi Serra i jo vam ser els afortunats de provar la deliciosa cuina que elabora la parells. Em vaig quedar gratament sorpresa dels plats que ens van preparar: tomaques farcides de formatge fresc tapades amb cogombre, pebrots del "piquillo" farcits de marisc i sèpia guisada amb rovellons. Olé! El Jordi va portar vi del Priorat i jo una botella de whisky de Malta i vam fer net. Durant el sopar vam parlar d'un tema importan: el viatge al Japó. L'amiga japonesa del Jordi, la Yumé, es casa i està convidat a l'enllaç. Aprofitant que el nen serà allà hem decidit fer-hi les vacances. Les dates fixades, en principi, són del 25 de març al 8 d'abril. Així podria estar per Setmana Santa a Barcelona i poder treballar fent substitucions.
Dissabte no vaig fer gran cosa. De bon matí, depilació a ca la Rosa i a la tarda Esclat, ja que la Júlia va guanyar un premi de dibuix en el concurs de Pintuta dels supermercats. Al pujar a l'escenari a buscar el diploma va ensopegar i es va posar a plorar. Pobreta meva, quin disgust! El Pol, després de 4 anys seguits de tenir premi, no,li va tocar res. El més curiós de tot és que el mag que animava la festa era el Gilbert, un tio d'algun poblet del Baix Camp que va guanyar els 600.000 euros al concurs "Allá tú" del Jesús Vázquez a Tele 5.
I ahir va ser un dels grans dies de l'any pel papà. Vam fer la trobada dels Estrada a la finca. La tieta Dolores i la Carme ja no van poder benir i el tiet Josep M. és mort, així que va ser una mica trist. Tot i així erem uns 40. Va estar bé, molt emotiu, sobretot quan la M. dels Àngels, en nom dels cosins, va agrair el convit del papà i va incitar a continuar la trobada tot i que els "grans" ja no hi siguin. I és que no hi ha res que duri 100 anys.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada